la vida a l´escola és molt semblant a un viatge en tren: gaudim del trajecte i de la companyia que seu al nostre costat, imaginem altres móns a través dels vidres de les finestres, sentim la necessitat de compartir el temps del viatge amb els altres, i també la necessitat que els altres ens ensenyin quin és el seu destí. Inventem amb il·lusió el que ens espera al final del viatge, i gaudim de les olors que trobem a cada pas. Uns tenen somnis de sucre, altres de melicotó, altres fins i tot de pastís de crema; però tots tenim el mateix desig de créixer, i de moment, ho estem aconseguint.

dijous, 28 de març del 2013

ocells de paper per celebrar la pau al món.



OCELLS DE PAPER








“Na Sadako era una nena que fa uns anys vivia a Japó. En temps de guerra, quan na Sadako tenia tan sols dos anys, van estallar dues bombes atòmiques sobre la població. En el moment de l´explosió, ella estava a casa seva, molt apropo d´on va caure una bomba. Na Sadako va emmalaltir a causa de la guerra. Quan fou més grosseta, la seva millor amiga, na Chizuko, li va explicar una vella tradició sobre algú que va confeccionar mil ocellets en forma de paper, y que gràcies a açò es va curar d´una malaltia. Na Chizuko va regalar a na Sadako el primer ocellet de la col·lecció de 1000 ocellets que na Sadako va decidir començar a confeccionar, i d´aquesta manera, poder-se curar.
Amb els papers dels medicaments que prenia na Sadako i d´altres que anava trobant va arribar a fer 644 ocellets, però l´avenç de la malaltia va impedir que acabés de realitzar els 1000 ocells, perquè va morir quan només tenia 12 anys. Els seus companys d´escola, després de que na Sadako morís, van arribar a completar els 1000 ocellets de paper, en memòria seva.”

En record d´aquella nena i per demanar que no hi hagi més guerres, els nens del Japó fan cada any un munt d´ocells de papers de colors.
A la classe vam conéixer aquesta història, i vam decidir que per celebrar el dia de la pau fariem com els nens japonesos: fariem molts ocells de papers de colors.
Vam pensar que aconseguir 1000 ocells eren molts, i que gastaríem molt de paper, per açò vam decidir que voliem arribar a aconseguir 100 ocells. I després de molt pensar i calcular, vam arribar a la conclusió que necessitavem que cada fillet/a de la classe fés 4 ocells perquè entre tots en poguéssim aconseguir 100.
És per açò que us vam demanar que decoressiu aquests ocellets de paper a casa i escriguessiu a darrere de cada ocell un missatge o desig de pau repetit en els quatre ocells... el resultat final ha estat increïble! 



MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!




per fer la decoració per exposar-los al passadís, vam decidir fer un món, i vam emprar la taula per fer de plantilla.

amb l´ordinador uns fillets/es de la classe van buscar imatges del planeta terra per veure quins colors necessitariem per pintar el món.

mentre, uns altres retallaven la plantilla.


a un full van apuntar els colors que hi veien a les imatges.



uns altres, amb l´ajuda d´un globus terràqui anàven dibuixant les formes de la terra.

abans, però, el van haver d´obervar amb mooolta atenció!

amb la llista de colors van anar a cercar els colors que ens feien falta a altres classes, ja que noltros no disposávem de tots.


...i vam començar a pintar!




també vam pintar un fons amb un llençol que ens va donar na Carme, esquitxant amb sprays i pinzells, com ho haviém fet també amb les camisetes de carnaval.

i aquest és el resultat final, que el podeu veure aquests dies al passadís de l´escola.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada