EL RACÓ DE MISSATGES SECRETS

ocells de paper per celebrar la pau al món.

OCELLS DE PAPER

“Na Sadako era una nena que fa uns anys vivia a Japó. En temps de guerra, quan na Sadako tenia tan sols dos anys, van estallar dues bombes atòmiques sobre la població. En el moment de l´explosió, ella estava a casa seva, molt apropo d´on va caure una bomba. Na Sadako va emmalaltir a causa de la guerra. Quan fou més grosseta, la seva millor amiga, na Chizuko, li va explicar una vella tradició sobre algú que va confeccionar mil ocellets en forma de paper, y que gràcies a açò es va curar d´una malaltia. Na Chizuko va regalar a na Sadako el primer ocellet de la col·lecció de 1000 ocellets que na Sadako va decidir començar a confeccionar, i d´aquesta manera, poder-se curar.

Amb els papers dels medicaments que prenia na Sadako i d´altres que anava trobant va arribar a fer 644 ocellets, però l´avenç de la malaltia va impedir que acabés de realitzar els 1000 ocells, perquè va morir quan només tenia 12 anys. Els seus companys d´escola, després de que na Sadako morís, van arribar a completar els 1000 ocellets de paper, en memòria seva.”

En record d´aquella nena i per demanar que no hi hagi més guerres, els nens del Japó fan cada any un munt d´ocells de papers de colors.

A la classe vam conéixer aquesta història, i vam decidir que per celebrar el dia de la pau fariem com els nens japonesos: fariem molts ocells de papers de colors.

Vam pensar que aconseguir 1000 ocells eren molts, i que gastaríem molt de paper, per açò vam decidir que voliem arribar a aconseguir 100 ocells. I després de molt pensar i calcular, vam arribar a la conclusió que necessitavem que cada fillet/a de la classe fés 4 ocells perquè entre tots en poguéssim aconseguir 100.

És per açò que us vam demanar que decoressiu aquests ocellets de paper a casa i escriguessiu a darrere de cada ocell un missatge o desig de pau repetit en els quatre ocells... el resultat final ha estat increïble! 

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!

per fer la decoració per exposar-los al passadís, vam decidir fer un món, i vam emprar la taula per fer de plantilla.

amb l´ordinador uns fillets/es de la classe van buscar imatges del planeta terra per veure quins colors necessitariem per pintar el món.

mentre, uns altres retallaven la plantilla.

a un full van apuntar els colors que hi veien a les imatges.

uns altres, amb l´ajuda d´un globus terràqui anàven dibuixant les formes de la terra.

abans, però, el van haver d´obervar amb mooolta atenció!

amb la llista de colors van anar a cercar els colors que ens feien falta a altres classes, ja que noltros no disposávem de tots.

...i vam començar a pintar!

també vam pintar un fons amb un llençol que ens va donar na Carme, esquitxant amb sprays i pinzells, com ho haviém fet també amb les camisetes de carnaval.

i aquest és el resultat final, que el podeu veure aquests dies al passadís de l´escola.

més missatges secrets!

es carter ens ha visitat per segona vegada, i vestit amb un nou look, ha duit cartes per tots aquells que no en van tenir sa primera vegada i per molts més... i com ja és costum, es va fer sa foto amb es que aquesta vegada no van rebre cap carta.

cantam per nadal

aqui teniu l´enllaç a un video de quan vam cantar a l´escola per nadal!

l´enllaç us duu a un video de la classe de les granotes, on també hi podreu veure les seves cosetes... mirau-lo, tenen coses molt xules!!

fum fum fum

dimarts 5 de març anirem a visitar als avis i avies del geriàtric. ens esperen perquè ens volen ensenyar el que hi fan allà. i és per açò que vam decidir escriure´ls una carta, perquè sàpiguen qui som. a dins el sobre hi vam posar moltes coses. ja us explicarem com va anar.

la carta diu així:

Hola a tots!

Com esteis? Noltros esteim bé. Som els fillets i filletes de sa classe dels trens. Som 25 fillets molt joves, tenim 5 anys i alguns ja en tenen 6. Feim moltes feinetes i sabem pintar molt bé. Ja sabem moltes coses, i també esteim aprenent a llegir i escriure en lletra lligada. Sabem fer ses coses molt bé, perquè escoltam molt, pensam i practicam. Ja som molt grossos, ja que l´any que vé anirem a primer. A alguns de la classe ja ens borinen les dents, i a altres ja ens n´han caigut moltes!  Tots som molt amics i ens ho passam molt bé junts, jugam al pati a futbol, i també sabem inventar jocs nous.

Tenim moltes ganes de fer-vos una visita i conèixer-vos, i esperam que us ho passeu bé amb noltros.

I a voltros, què us agrada fer?

Alguns fillets i filletes de sa nostra classe són molt bons jugant a jocs de taula: n´Enric ja sap jugar a escacs, i li agradaria fer una partida amb algú de voltros, en Joan sempre juga a cartes i en Pau guanya al seu avi a les partides de dòmino. En Nan coneix un joc de cartes que es diu “assasí i policia”, n´Adrià Florit té unes cartes d´un llop, i en Gerard sap jugar a cartes d´Spiderman... voltros en sabeu de jugar a cartes?

A en Josep li agradaria saber si algun de voltros necessita una carrossa per caminar.

Us ha agradat sa carta? Esperam que us encanti!

Vos estimam molt, i us tindrem dins es cap quan no segueu amb noltros.

Els fillets i filletes de sa classe dels trens us diuen adéu!

Una abraçada!

tots vam firmar la carta

alguns fillets i filletes van fer dibuixos per regalar als avis i avies

na Teresa va decorar el sobre de la carta

alguns fins i tot els van escriure un trosset de conte

na Marta, na Mar G. i na Teresa els van fer un abecedari

visita del carter mostatxut

A la classe tenim un racó nou, el racó de missatges secrets. allà hi podem anar i escriure un missatget i fer un dibuixet o decorar el missatge amb gomets, bolis de colors, estampacions... I aquesta carteta ha de dur el nom d´un destinatari, perquè la tiram a dins d´una bústia que, quan està plena, rebem la visita del "carter" (na marga) que ens reparteix les cartes! durant la seva primera visita vam experimentar moltes i diverses sensacions i sentiments: l´alegria dels que en rebien moltes, la tristesa dels que en rebien poques, l´orgull dels que les havien escrit, la gratitud dels que es donaven les gràcies, la sorpresa del que trobàvem en obrir la carta, la dececpció d´alguns en veure que la carta era buida... totes aquestes sensacions van donar peu a unes converses ben interessants, ens les quals es va parlar de companyerisme, compromís i empatia... Ara ja esteim pendents que el carter ens torni a visitar!!

els que no van rebre carta es van poder fer una foto amb el carter mostatxut!

quan és l´hora de recollir, ens encanta que na Marga o un company/a ens faci una foto amb la creació que hem fet i els companys/es que ens han ajudat a fer-ho! aquí en teniu algunes!