algunes creacions personals

RACÓ PER FER UN CAFÈ...

a sa classe tenim un racó nou! i ens encanta! és un racó només per a dos, i allà hi anam a fer-nos companyia, a compartir temps i paraules amb un amic, mentre ensaborim un deliciós cafè calent (de broma!)... alguns es conten xistes, altres secrets.. i altres comparteixen simplement mirades.

AMB 6 ANYS VEIM LA VIDA D´UN ALTRE COLOR!

UN CONTE SENSE TÍTOL

 Fa uns dies que hem explicat un conte a la classe que ha agradat molt als fillets i filletes. Només tenia un petit inconvenient: que no tenia títol ni imatges. Açò no ha estat cap problema per nosaltres, com que ja som grossos hem pogut inventar un títol i imaginar com devia ser la protagonista del conte.

Aquí teniu el conte:

Molt abans que els homes caminassin pel món, tot era mut. Molt abans que els peixos nadassin per la mar, tot era sec. I molt abans encara que els pardals volassin pel cel, tot era quiet. Però un dia va ploure una torrentada. Amb la pluja el món es va omplir de veus i de gestos.

Enmig d’un clot de terra vermella, a la redossa d’unes roques esqueixades, va néixer un brot prim d’una llavor perduda. Amb la terra humida de la gran pluja, de la branqueta va sortir una fulleta delicada, d’un color verd transparent. La fulla tenia una pell suau, una tija fina i unes venetes blanques que la creuaven com una xarxa diminuta de rius. Era la primera fulla del món i encara no tenia nom. Va néixer tan preciosa que prest la van festejar els enamorats.

A les arrels de davall la terra va sentir el pessic d’una veu rugosa que la volia festejar. Era la veuassa de la terra que, feixuga i vella, li va demanar:

-         Fulleta, fulleta, tu que ets tan primerenca t’hauries de casar amb jo, perquè sense jo no podries néixer ni créixer!

I la fulleta la va escoltar com una veu amiga i ja l’anava a besar, però en acostar-s’hi va olorar la fortor del fang i la va espantar una miqueta. No podia ser.

Llavors, la pluja li regalà una gota que li va caure damunt i la va trobar fresca i agradosa. Quan la pluja va veure que li agraïa va dir amb una veu insistent:

-         Fulleta, fulleta, tu que ets tan primerenca t’hauries de casar amb jo, perquè sense jo no podries néixer ni créixer!

-         Oh, sí, sí –va dir la fulleta- com m’agrada la teva frescor.

I la pluja es va entusiasmar tant que va començar altra vegada a amollar un ruixat tan alegre que cada gota la deixava mig baldada. No podia ser.

Llavors va notar una cosa que li travessava el cor i la il·luminava amb gràcia, i li feia treure els colors daurats de l’empegueïment. Era la llum que li prenia el cor, que tot baixant del sol li demanava amb una veu esplendorosa:

-         Fulleta, fulleta, tu que ets tan primerenca t’hauries de casar amb jo, perquè sense jo no podries néixer ni créixer!

-         Oh, sí, sí –va dir la fulleta- com m’agrada veure’m amb aquest vestit lluent.

I es va voler atracar al sol per besar-lo, però com més aprop era sentia el foc de la seva ardor que la cremava i no podia ser.

Llavors va sentir el siulet d’una música suau. Era el vent que ballava arran d’ella. L’oratge engronxava la fulleta mentre li demanava amb una veu d’aire dansaire:

-         Fulleta, fulleta, tu que ets tan primerenca t’hauries de casar amb jo, perquè sense jo no podries néixer ni créixer!

-         Oh, sí, sí –va dir la fulleta- com m’agrada ballar amb tu.

Aleshores el vent es va sentir tan orgullós d’haver aconseguit l’amor de la fulleta que va bufar tan fort com una tramuntanada ben carregat de fredor i de la saladura de la mar. La sal que traginava la mar coïa la pell sensible de la fulleta, que prest va deixar-lo d’estimar. No podia ser.

D’ençà d’aquell dia totes les fulletes tendres del món no es van casar mai, però són festejades per la terra, la pluja, la llum i el vent.

BUNYOLADA

  

ES DARRER DIA D’OCTUBRE VA SER UN DIA MOLT ESPECIAL. DESPRÉS DE FER SA PASTA DES BUNYOLS AMB S’AJUDA DE N’ÀNGELS (S’ÀVIA DE NA GIBET), N’ISA (SA MAMÀ DE N’ADRIÀ F.) I DE NA CORRETJA (SA MAMÀ DE NA TERESA) VAM ANAR A VEURE COM ELS FREGIEN I ENS VA ENTRAR SA GANA TOT D’UNA…….FEIEN UNA OLORETA…..

ENS VAM MENJAR ES BUNYOLS A N’ES PATI I QUI VA VOLER ELS VA MULLAR AMB SUCRE I MEL.

VA SER UN DIA GENIAL

EL NOSTRE COMPROMÍS

Aquest curs som “els grossos dels petits” i hi ha coses que estem practicant des de l’escoleta i que ja ens surten força bé. Un bon exemple són les normes, les quals són necessàries per a una bona convivència a l’aula. Les hem pensat entre tots i hem parlat de la seva importància. Per açò, hem fet el nostre compromís personal i així és com ens ha quedat:

EXCURSIÓ A BINIGAUS

Divendres vam anar d’excursió a Binigaus. Per a preparar la sortida, dies abans, vam elaborar un mapa on hi vam indicar el camí que seguiríem tant en autobús com a peu. Això ens va donar peu a fer una conversa sobre els mapes, els pobles, les distàncies,... Però divendres ens enduguérem una bona sorpresa: l’autobús no va fer el recorregut que esperàvem i no vam passar ni pel túnel de Ferreries ni pel molí des Mercadal.... La sortida va ser tot un èxit, vam compartir temps, descobertes, joc,... amb els companys/es, i tot i que vam arribar un poc cansats va ser una experiència genial!